Fiche familiale
man‎Juan DE VILAFRANCA Y CALDERS‏‎, fils de Joan DE VILAFRANCA et Eleonor DE CALDERS‏.
Naissance ‎± 1440. Profession: Seigneur de Montblanch Baron de Ségur
Consul de la ville (1462). Il fut nommé capitaine de la forteresse ou du château de Montblanc (26 janvier 1470).



La famille qui régnait sur le château de Montblanc au milieu du XVIIe siècle était celle des Vilafranca, une lignée qui, au XIIe siècle, participa au repeuplement de la ville. En 1632, le château est Carles Calders de Vilafranca. Vilafranca a déjà passé au deuxième nom de famille. De lui et de son prédécesseur, nous connaissons plusieurs créations du recensement, qui pourraient correspondre à un mauvais moment économique menant à l’endettement. Viennent ensuite Ramon de Calders et Vilafranca, puis Jaume de Copons, Calders et Vilafranca. Après la guerre de succession, la propriété fut enlevée et le resta encore en 1722. Le 1 er novembre 1725, il prit possession de la Castlania Maria d'Aguilar, veuve du susdit Jaume de Copons, surnommé la baronne, le titre qui sera lié à la castlanie à partir de là.






Marié/ Relation avec:

Enfant:
1.
man‎Francesc DE VILAFRANCA Y VILANA‏‎

Joan de Vilafranca i de Calders es va casar amb Serena Vilana, i van tenir un fill que s'anomenà Francese de Vilafranca i de Bastida, i eli va succeir el seu pare en la propietat de les cases de la Bastida i de Bigues. Tot i que apareix domiciliât a Barcelona, eis afers deis seus dominis vallesans el degueren portar a la Bastida en més d'una ocasió. Es va casar amb Violant de Boixadors i Destorrent, i el dia 27 de novembre de 1574 va fer testament. Els seus marmessors foren la seva pròpia mare, encara viva; el seu oncle, Adria Vilana, doctor del Reial Conseil de Barcelona; noble Pere de Peguera, senyor de Jorba, i la seva esposa, Eleonor de Rajadell; el donzell de la veguería de Vie Francese Despujol i el cavalier barceloní Jeroni De sprats.

Francesc de Vilafranca va voler ser soterrat a l'església parroquial de Santa Eulalia de Ronçana, "en aquell vas en lo quai lo dit señor mon pare y tots los altros predecessors meus de la casa de la Bastida stan sepultats". Va llegar 15 lliures a cada una de les seves filles, Magdalena, Agnès i Serena, les quais les haurien de cobrar anualment de f o r m a perpètua mentre visqucssin; a la seva mare li va deixar l'usdefruit dels seus béns mentre fos viva, i a la seva criada Angela, "per lo que hafet per les minyones, sie alimentada de mos béns tant quant ella viurà". També es va recordar d'una seva filia il-legítima, anomenada Isabel, a qui va donar 2 0 0 lliures en cas de matrimoni o si es feia religiosa, i per a qui volia que f o s alimentada dels seus propis
béns. Finalment, després d'efectuar aqüestes deixes i algunes altres, va n o m e n a r hereu en la persona del seu fili, LIuis de Vilafranca i de Boixadors.


Pour plus d'informations concernant notre généalogie, veuillez prendre contact avec nous.